La justícia espanyola es troba amb dades preocupants a nivell d'ineficàcia i, segons l’informe d’indicadores de la justícia de la UE, el 56% dels espanyols té una mala opinió sobre la independència dels jutges, una desconfiança que, segons s'argumenta, és causada per suposades pressions politico-financeres. No obstant això, cap govern democràtic ha abordat aquests problemes de forma radical, potser perquè aquest no es troba entre els principals problemes del país segons el baròmetre del CIS o possiblement per la poca o nul·la interacció durant el període de vida del ciutadà amb el sistema de justícia (a diferència d’altres serveis com la sanitat). Segons les dades proporcionades, la quantitat de jutges per cada 100.000 habitants és gairebé la meitat de la mitjana europea (12.5 enfront dels 21.6 de mitjana). Margarita Robles, ex magistrada del Tribunal Suprem, opina que és urgent racionalitzar el treball doncs, entre els jutjats existents hi ha càrregues de treball molt dispars, i que aquesta reestructuració passa per fer una radiografia dels jutjats existents i de les seves càrregues de treball. A més, manifesta la poca fiabilitat de les estadístiques existents i al·lega la necessitat de realitzar una auditoria externa que mostri les mancances i necessitats de l’ administració de justícia. Altres, com José María Páez, jutge degà de Màlaga, advoquen per la creació dels tribunals d’instància o per modificar el nombre de partits judicials en que es divideix Espanya. Altres solucions que es proposen per afrontar aquesta manca de recursos passen per potenciar els mètodes alternatius de resolució de conflictes; dur a terme reformes processals que estableixin procediments més simples o per crear la figura del fiscal instructor.  

 

A més, també es fa referència als problemes de politització i desajust amb l’era tecnològica que pateix la justícia. Páez assenyala que és necessari solucionar la qüestió de l’expedient digital, ja que existeixen vuit sistemes informàtics diferents que no són capaços de comunicar-se entre si. A més, en relació a la imparcialitat, es remarca que el règim d'ascensos en el sistema jurídic és motiu de queixa freqüent per una falta d’objectivització, i Victoria Ortega, presidenta del Consell General de l'Advocacia Espanyola, defensa que calgui motivar i examinar exhaustivament cada elecció i que tot es realitzi amb la més absoluta transparència.

 

http://politica.elpais.com/politica/2016/12/02/actualidad/1480695938_020571.html

Les tres institucions, el Consell de l'Advocacia Catalana, el Consell de Col·legis de Procuradors del Tribunal de Catalunya i el Departament de Justícia, es posicionen en contra del projecte de Llei de Justícia Gratuïta al·legant que la seva aprovació suposaria un pas enrere per a tots els sectors involucrats en aquest servei, des d'advocats i procuradors i, inclús, per a la ciutadania. Germà Gordó, conseller de Justícia, i Oriol Rusca, degà del Col·legi d'Advocats de Catalunya, critiquen aquest projecte per no proposar solucions al sistema de finançament de l'assistència jurídica gratuïta, denunciant també la poca consideració que el projecte de Llei tindria amb els prop de 7000 advocats adscrits al servei de Torn d'Ofici.

 

Font: http://www.cicac.cat/2014/07/ladvocacia-catalana-els-procuradors-de-catalunya-el-departament-de-justicia-units-contra-la-futura-llei-de-justicia-gratuita/

L'Advocacia defensava la derogació de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, sobre taxes judicials, promoguda pel Ministeri de Justícia. Al febrer de 2015, el govern espanyol ja va eximir del pagament de taxes a les persones físiques. No obstant, això es va considerar insuficient per alguns sectors, com el de l'Advocacia, al no excloure's també del pagament a les persones jurídiques, com empreses i ONGs. Concretament, l'article 7.1 de la Llei fixava les quantitats que les empreses jurídiques havien de pagar per poder interposar un recurs. Segons el Tribunal Constitucional, la quantia de les taxes no s'adequa a la realitat econòmica d'una majoria dels seus destinataris pels quals resulta excessiva. A més, segons el tribunal, l'objectiu d'un finançament mixt de la justícia no pot comportar el sacrifici d'un dret fonamental com és l'accés a la justícia.

 

Font: http://www.cicac.cat/2016/07/consell-ladvocacia-catalana-manifesta-seva-satisfaccio-lanul%C2%B7lacio-part-tribunal-constitucional-taxes-judicials-persones-juridiques/

Els Col·legis d'advocats de Catalunya registren, per primera vegada des de 2008, un descens global del 4,5% en la demanda d'actuacions dels serveis del Torn d'Ofici i Assistència al Detingut. Durant els últims anys, el major creixement s'havia produït en les accions de l'àmbit civil, encara que l'àmbit penal continua sent el més sol·licitat. Oriol Rusca, president del Consell d'Advocacia Catalana i Miquel Rodríguez Zamora, president de la Comissió del Torn d'Ofici i Assistència al Detingut del Consell, valoren positivament aquestes dades i consideren que s'hauria d’apreciar més el treball que duu a terme un advocat de torn d'ofici.

 

Font: http://www.cicac.cat/2016/07/disminueix-cop-tots-ambits-judicials-nombre-dactuacions-realitzades-pels-serveis-justicia-gratuita-catalunya-lany-2015/

Pérez del Blanco denuncia amb aquest article la falta, no només de precisió, sinó també de rigor a l'hora de dur a terme les estadístiques oficials de justícia a Espanya. Estadístiques que haurien de ser exactes resulten ser vagues i imprecises, repetint assumptes en diferents còmputs i incorporant dades que manquen de rellevància processal. A més, Pérez del Blanco critica que les dades publicades a la Memòria del Consell General del Poder Judicial manquen de rigor i fiabilitat, amb estadístiques recollides de forma caòtica. Per finalitzar, l'autor destaca que, tenint en compte l'anterior, el nombre real de processos tramitats davant els òrgans jurisdiccionals és del 20% de les xifres publicades pel Consell.

 

Notícia basada en l’ Informe de la Universitat Autònoma sobre la situació de l’ estadística judicial a la Memòria del CGPJ.

 

Font: http://www.abogacia.es/2013/07/24/situacion-actual-de-la-administracion-de-justicia-en-espana-un-analisis-desde-el-derecho-procesal/

Lawyerpress, en col·laboració amb el Consell General de l'Advocacia, la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid, la Unitat de Recerca Tecnològica de la Policia Nacional i Enatic, van realitzar el 17 de novembre de 2016 una jornada sobre el ciberassetjament en la qual es va buscar analitzar, definir i conscienciar a la societat de la importància d'aquest delicte informàtic.

 

Ponents experts en privadesa, dret digital i educació van analitzar el ciberassetjament des de perspectives legals, polítiques i educatives. Aquestes jornades estaven dirigides a col·lectius d'advocats, educadors, psicòlegs, pares i altres persones o professionals interessats.

 

Font: http://www.elderecho.com/actualidad/profesionales/Jornada-Lawyerpress-Ciberacoso_0_1021125043.html

La Comissió Europea actua a fi de resoldre problemes en relació a l'establiment i prestació de serveis transfronterers, sol·licitant a Espanya, entre d’altres països com Àustria, Itàlia, Lituània o Alemanya, que adeqüi les seves normes nacionals a la legislació europea. En concret, manifesta la Comissió que els requisits que han de complir determinats prestadors de serveis en aquests països, són contraris a la Directiva de Serveis de la Comissió (Directiva 2006/123/CE), una Directiva que busca eliminar obstacles legals per a la prestació de serveis entre els estats membres de la UE. La institució europea exposa que aquesta situació provoca dificultats en l'establiment de serveis al llarg de tota la UE, ja que aquests obstacles no són necessaris per garantir serveis de gran qualitat i, en molts casos, priven als consumidors de serveis competitius. En el cas espanyol, els problemes que destaca la Comissió radiquen en les tarifes mínimes obligatòries i les restriccions multidisciplinàries per als procuradors, registradors de la propietat i mercantils i representants legals.

 

Font: http://noticias.juridicas.com/actualidad/noticias/11452-europa-pide-a-espana-que-elimine-restricciones-en-determinadas-profesiones-juridicas/

L'Observatori de la Justícia Gratuïta a Espanya, del Consell General de l'Advocacia Espanyola va realitzar el seu desè informe al 2015 amb la col·laboració de la Fundació Wolters Kluwer, que es va publicar el juliol del 2016. L’informe conté les diferències de finançament en justícia gratuïta entre el 2014 i el 2015. En aquesta publicació s'aprecia, primer de tot, com la inversió general no ha sofert un gran canvi, malgrat que sí hi ha una menor prestació que l'any 2014, per una reducció del Torn d'Ofici del voltant d'un 1%. Principalment, aquest informe mostra dades de rellevància jurídico-social com la retribució mitjana dels advocats d'ofici; la quantitat de sol·licituds anuals de Justícia Gratuïta; la inversió dedicada en temes de violència de gènere i la quantitat d'assumptes atesos, entre d’altres. Exemple d'això són les dades que mostren com durant el 2015 es van tramitar més de 905.000 expedients i que el 68% de la inversió en Justícia Gratuïta es va destinar al Torn d'Ofici.

 

Font http://www.abogacia.es/2016/07/04/la-inversion-en-justicia-gratuita-se-mantiene-estable-en-2015-con-una-leve-reduccion-del-03/

 

 

La Comissió de Justícia Penal Internacional del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i el Col·legi d'Advocats Penal Internacional de l'Haia van realitzar, el dia 8 de novembre, una conferència sobre la presó permanent revisable. Una pena instaurada a Espanya recentment que es defineix com una pena privativa de llibertat de durada indeterminada i sotmesa a revisió per part de les autoritats judicials i penitenciàries, diferenciant-se així de les penes de cadena perpètua. Aquesta mesura ha generat discussions jurídiques i s'ha rebut amb rebuig per part d'alguns sectors com el Consell General de l'Advocacia Espanyola i la seva subcomissió de Dret Penitenciari, els quals, en el seu moment, van titllar aquesta llei d'inconstitucional.

 

Font: http://informativojuridico.com/el-icab-analiza-la-pena-de-prisi%C3%B3n-permanente-revisable

 

El congrés dut a terme en les XXVI Jornades nacionals de jutgesses i jutges d'Espanya durant els dies 24 a 26 d'octubre del 2016 ha finalitzat amb unes conclusions sobre la despolitització del sistema judicial. Aquestes es troben en un document de 23 pàgines que conté, no només les idees discutides, sinó també una gran quantitat de recomanacions i millores que els degans sol·liciten perquè la institució judicial es separi de la política. Atacant directament temes com la corrupció i la delinqüència de coll blanc. A les conclusions, es poden distingir clarament tres àmbits: la modernització per a una atenció òptima al ciutadà; propostes per millorar la independència de la justícia (entre les quals destaquen, la necessitat de reduir aforaments i de regular els indults); i la presentació de diverses solucions per millorar l'agilitat, eficàcia i qualitat del servei de justícia. Aquestes conclusions es poden consultar en format digital a la mateixa notícia.

Font: http://informativojuridico.com/los-jueces-decanos-reclaman-que-se-refuerce-la-independencia-institucional 

 

 

El VI Congrés de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), dut a terme durant els dies 3 i 4 de novembre, mostra que només el 30% de les dones que pateixen maltractament per part de les seves parelles denuncien. A més, es van exposar altres dades, com el fet que el 40% de les dones assassinades per les seves parelles sí que havien denunciat, criticant sobre aquesta base el sistema de protecció de la víctima i la forma en la qual es jutgen i tracten aquests casos, així com també es va criticar que la llei actual es troba desactualitzada dins el marc internacional i sense recursos suficients.

 

http://www.lavanguardia.com/vida/20161104/411563355739/el-405-de-las-mujeres-asesinadas-por-sus-parejas-habia-puesto-denuncia.html

Font: La Vanguardia